VESSANT AMOR......
vull recordar punt per punt aquells moments, xupar-me els dits del record, com un infant es xupa els dits plens de confitura.
vull repertir-me cad paraula que em digueres, imitant la teva veu, tan càlida i convincent. I recórer els carrers i les placetes, asseure´m en un banc del passeig, portant al meu costat les teves passes i la teva ombra.
un rellotge tocava quarts de nit i els nins se néntraven a casa. les barques començaven a sortir iel renou de llurs motors no em deixava escoltar bé les teves paraules, les endevinava, però, amarades d'amor, vessant amor per tots costats.......
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
1 comentario:
"L'amor, Cercamón, és un difícil equilibri. Tu em vols, però a la vegada has d'ésser desinteressat; m'has d'estimar perquè jo existeixo, però no voler-me tenir. Em podràs també tenir, però no abans de passar a l'estat de no necessitar-me. Cerca un estat de disponibilitat, de benvolent direcció o atenció vers mi; cerca un estat de solitud immensa, eternal, el buit infinit obrint-se dintre teu. I quan siguis sol i siguis tot teu, seràs obert sense direcció premeditada; Aleshores et trobaràs amb mi i m'estimaràs com estimaràs tota altra cosa: jo, lliure del teu voler, enfront del teu voler sense direcció ni preconcepció et podré mostrar allò que sóc, podré manifestar-me tal com sóc en tota la meva esplendor o mesquinesa. Tu em trobaràs de debò i el teu amor, sense voler, pujarà a altures mai assolides per la voluntat. Serà amor sense voler, quan ho hagis tastat no hauré de dir-t'ho."
-Lluís Racionero i Grau-
"Cercamón"
Publicar un comentario